Entrevistes als Artistes

Entrevista a Laura Noah (26 de març de 2013)

·         Per quins estils musicals et sents més còmode component?

Crec molt, que, sentir-se còmode implica poder tocar molts estils diferents. La comoditat per a mi, és poder tocar diferents estils i no caldre posar nom a la meva música. Per a mi, tocar només un estil és una restricció. Els humans no estem fets per una sola cosa. Hi ha tants estímuls i tanta diversitat que és millor variar.

·         T’hem vist aquest dijous al Siddharta amb una gran veu i dots en el piano, tot i això sabem que també toques la guitarra acústica, hi ha  més instruments que dominis? Què significa per tu la utilització d’un o l’altre en el moment d’expressar-te musicalment?

Aquest any he estat vivint amb uns músics que m’han fet entendre que la música travessa les fronteres d’allò material. Que el control és mental i emocional, i l’instrument, és un canal. Per tant, el més important no és sonar tècnicament perfecte sinó crear, encara que sigui amb dues notes, amb dos cops de “Charles”, un so enganxant, que digui alguna cosa.

Ara bé, si que crec que hi ha instruments que t’elegeixen ( com les varetes màgiques elegeixen el mag, a Harry Potter). I jo he tingut una gran connexió amb la guitarra i el piano. Els dos em fan sentir igual de bé. El piano fa més temps que el toco, pot caminar més al meu costat, i no estar tan per sota, acompanyant només, com la guitarra.

·         Com veus la iniciativa cultural de A Cambrils, Petits Luxes?

Com que, malauradament, la música en directe de qualitat és escassa, canviaria el logo per “grans luxes” tan per als músics com per al públic. La predisposició d’ambdós és la clau per l’èxit, i en tres anys que fa que toco en públic, m’ha costat molt trobar això en locals: un lloc decent per tocar, un públic receptiu, un tracte agradable dels contractants. S’agraeix moltíssim que s’aposti per això, i a més en un lloc tan bonic com Cambrils.

·         Tens 19 anys i ja sembla que disposis de prou maduresa com per enfrontar-te a qualsevol públic i sobretot de sorprendre. Com has vist els teus anys preparatoris?

El millor que he aconseguit és perdre la pressa que em perseguia des que vaig treure el primer CD. Semblava que l’edat prematura fos el més important per triomfar, i que triomfar, fos el més important per sobre de tot. Les experiències que he tingut aquest temps m’han fet créixer de manera que l’exigència, l’emoció i la vocació siguin més importants que tot això. La quantitat de gent que m’escolti i que els sorprengui el meu so, depèn exclusivament d’aquests principis.

·         De fet estàs creant un producte diferent amb la teva veu i dots musicals, juntament amb la teva energia. Tens pensat el resultat d’allò que estàs creant? Algun disc en ment?

Estic gravant el segon disc. Un recull de temes instrumentals i vocals que he escrit aquest darrer any.  El resultat...el resultat... No en tinc ni idea, del resultat... no és un examen a superar ni res d’això. El resultat el deixo als astres... les coses passen quan estan destinades a ser. El que sí tinc clar, és que tinc una obligació com a artista: Dir coses. El do de la paraula és molt important. Per l’època que passem, per l’art que posseïm, no podem jugar amb paraules buides. Dir, revolucionar, és el més important.

·         Com i on t’imagines en un parell d’anys?

En un lloc lluny, lluny, amb el cap ple de coses que em moguin per dins. M’imagino inquieta i imaginativa com ara. Si us plau! És tot el que demano. No estar estàtica.

·         Quins són els teus referents musicals?

M’encanten les persones que tenen històries per explicar. Vides intenses i revolucionaries: Janis Jopin, Jimmy Hendrix, Pink Floyd, Jonni Mitchell, Tom Waits.

·         Parlem una mica del teu espai més personal. Com compagines la música amb el teu dia a dia? Els teus familiars, amics, parella entenen la teva elecció?

Tinc tanta sort...que la música és el meu dia a dia. Visc lluny de la meva família tot i que els vaig a veure sovint. Estic envoltada de músics en un poble molt bonic i inspirador. En la meva família sempre ha corregut la música. Tots entenen la meva elecció i comparteixen aquesta passió amb mi. A més, dono classes de música, i això em fa ser bastant independent i aprendre moltíssim de com transmetre.

·         Tens previst passar temporades a l’estranger?

Aquest estiu me’n vaig a Nova York. Hi passaré un any treballant, tocant... M’emporto el CD nou i a l’aventura!  Tinc amics músics allà que em poden ajudar moltíssim. En tinc moltíssimes ganes.

 ________________________________________________________

Entrevista a Pepet i Marieta (22 de març de 2013)

Entrevista visual: Mira-la clicant aquí

_________________________________________________________________________________

Entrevista a Miquel Abras (9 de març de 2013)

Entrevista visual: Mira-la clicant aquí

_________________________________________________________________________________

 Entrevista a Paco Enlaluna (15 de febrer de 2013)

Entrevista visual: Mira-la clicant aquí

_________________________________________________________________________________

 Entrevista a Joan Pau Cumellas & Miguel Talavera (19 d'abril de 2013)

Entrevista visual: Mira-la clicant aquí